Això mateix és el que li va passar a la família del pis d’Urgell. L’arribada de la petita de la casa va motivar un canvi d’habitatge i una reforma: va impulsar el moment d’haver de seure i decidir com viurien a partir d’ara: nous hàbits en un lloc que es dibuixava per adaptar-se a ells.

Partint d’un pis molt lluminós però segmentat, amb murs de càrrega organitzant l’habitatge, es va plantejar la cuina com a cor de la casa:
Van descriure el moment del dia de més connexió entre ells: l’hora de preparar l’esmorzar i el sopar. Així doncs, una gran península esdevindria el centre de la zona comuna.

L’habitació principal es quedaria en un segon pla per deixar la màxima il·luminació a la sala de jocs-estudi, un altre espai de convivència de tots els membres de diferents edats. Les portes corredisses de fusta de gran format seran un altre tret característic de la intervenció.